En ell s'hi pot llegir una bona defensa del que és principal: els nens han de saber que els seus pares els estimen. I a quatre anys això se sap si es viu, si s'experimenta. Després d'aquesta important i prèvia remarca, l'autora parla de continguts més acadèmics, que diu que ja s'aniran aprenent si els posem suficientment a l'abast.
Avui he vist que la piulada encara piulava entre elogis de la comunitat educativa reglada. Escric això de reglada perquè l'autora és mestra a casa, que ha decidit fer el que s'anomena escola a casa, que malgrat que aquí és una qüestió com a mínim exòtica, a d'altres països és més normal.
Jo també he trobat l'article ben interessant, és d'aquelles coses que cal que anem recordant, però més enllà de repetir als pares quina és la seva feina, aquest article interpel·la l'escola reglada, que podríem anomenar l'escola-a-l'escola en contraposició de l'escola-a-casa.
Em sembla que part de l'elogi a l'article ve motivat per un desig, potser poc concret, de canviar les estructures escolars més properes a les necessitats dels alumnes, més flexibles, més allunyades del model d'anar introduint coneixements als caps dels alumnes, i més semblants a preparar l'entorn perquè el nen aprengui. L'article, encara que de passada, en dóna algunes pistes:
- "She should know that the world is magical and that so is she. She should know that she's wonderful, brilliant, creative, compassionate and marvelous." En la línia del que podem llegir en un altre article que també em va arribar a través d'una piulada, en aquest cas, de @osalvad1. Als alumnes els hem de convèncer que són capaços.
- "Since we homeschool, I occasionally print out the lists and check to see if there's anything glaringly absent in what my kids know. So far there hasn't been, but I get ideas sometimes for subjects to think up games about or books to check out from the library. Whether you homeschool or not, the lists can be useful to see what kids typically learn each year and can be reassuring that they really are doing fine." No hi ha una programació d'activitats, sinó una llista de fites. Cal tenir clar on volem arribar, però no sabrem el com fins que no coneguem bé qui ens acompanya. Evidentment cal estar preparats i tenir un bon rebost d'activitats a fer. Però la relativització de programacions de continguts, que no la d'objectius, és un bon camí per a la casolanització de l'escola.
I un petit apunt més sobre la relativització de continguts. Donar importància als continguts per una prova, però eximir (a la pràctica) els alumnes se saber-los en els temes posteriors, és un contrasentit enorme. I demostra el poc valor que nosaltres donem a aquests continguts.
I aquest és un altre punt en el que podem aprendre molt de l'escola a casa. L'escola a casa la fan els pares i mares que estimen els seus fills i precisament són molt curosos en seleccionar allò que és important per ells. I això em porta a un final una mica provocador. Les lleis educatives es fan pensant en el que convé a la societat (amb condicionants econòmics i laborals importants), l'escola a casa es fa pensant en el què convé als fills (també amb d'altres condicionants). I no dic que siguin necessàriament objectius diferents.
