dimarts, 4 de febrer del 2014

Facebook, un tabú a les aules

A l'educació tenim uns quants dimonis -coses que espanten i de les quals cal protegir-se- i el Facebook n'és un. De fet, durant un temps el Facebook ha estat el perill més gran a l'hora de fer entrar els ordinadors a les aules, deu ser que a les aules d'informàtica on ja fa anys que hi tenim ordinadors no hi podia entrar.

Ara ja tenim les aules d'adolescents plenes d'ordinadors. Gairebé dos ordinadors per alumne: un a sobre la taula i l'altre embotit dins d'una butxaca. Però el Facebook continua proscrit, continua essent un dimoni que porta mals.

Però altra vegada culpem l'eina del seu ús. Però això té un perill més gran, a parer meu, que els perills d'un mal ús. Si el fem fora de l'aula el fem fora de l'àmbit educatiu, educar en el bon ús del Facebook s'ha de fer de manera regular, no amb una xerrada puntual.

Imagino una classe de primària o secundària demanant als alumnes que obrin el seu Facebook i fent-los preguntes com aquestes:
- Quants escrits reps al mur que parlin bé de la gent?
- Quins comentaris has rebut que t'hagin agradat?
- Quins parlaven bé de tu?
- I tu, parlaves bé dels altres?
- Quin comentari podries afegir per ajudar a aquest company?
- Val la pena deixar-ho per escrit? No és millor que t'hi acostis a l'hora del pati i li comentis?

I compartir pàgines interessants amb ells? No tot és ximpleria al Facebook. Els ho fem saber? Els donem l'oportunitat de conèixer-les? Si no els acompanyem mentre facebookegen ens serà molt difícil fer-ho.

Senzillament no veig els beneficis de deixar el Facebook fora de les aules. Els alumnes es distreuen menys? potser sí. Aprofiten aquest diferencial? Ja no ho tinc tant clar.

Quina utilitat tindria deixar entrar el Facebook? una norma de disciplina menys i una oportunitat més d'educar.