dimecres, 7 de març del 2012

Ensenyar a caminar, aprendre matemàtiques

Aquest matí, en una reunió de treball he dit que "sort que els nens aprenen a caminar sols, perquè si els ho ensenyés a fer, com ho faig amb les matemàtiques, molts dels meus alumnes no caminarien bé." És una frase provocativa que em servirà per posar de manifest alguna cosa que, en la meva modesta opinió, cal millorar en l'ensenyament de les matemàtiques.

No pretenc fer un paral·lelisme exacte que no seria correcte, però amb valdré de les similituds per caricaturitzar una mica.

Tenim plenament assumit, malgrat els pares tinguem pressa, que cada nen comença a caminar a una edat diferent. Dels 8 als 14 mesos (els pediatres ho podrien precisar més) seria un interval normal, en el sentit que no ens porta a pensar que un nen que camini als 14 és perquè té un problema de desenvolupament.

També sabem que el fet que un nen comenci més tard que un altre no vol dir que després no corri menys, ni que sigui menys àgil en un futur.

Senzillament esperem. Esperem donant-li oportunitats per aixecar-se, agafant-se a la barana del llit, a una cadira, recolzant-se a la paret; també podem agafar-lo de la mà per ajudar-lo a mantenir l'equilibri... Però no se'ns acudiria agafar-li els peus i moure'ls pel terra mentre l'aguantem dret tot fent veure que camina. Imaginem el pare de quatre grapes amb una mà a cada peu del nen, movent ara un peu, ara l'altre, mentre la mare l'aguanta en posició vertical. Ridícul oi? Fins i tot perillós si no ho fem amb extrema cura.

Doncs bé, quan un nen triga a descobrir determinats conceptes matemàtics, sigui a l'edat que sigui, enlloc de esperar l'obliguem a continuar amb mètodes artificials, bàsicament: repetir coses que no entén fins que les fa com els altres. Com que els altres ho han entès, se suposa que ell també ho ha d'haver entès.

La meva feina com a professor, és deixar que em vegi caminar, fer-li venir ganes de caminar, donar-li eines perquè s'ajudi a caminar... però tinc tanta pressa a veure'l caminar que massa sovint li agafo els peus i els moc per ell.

Un altre dia continuaré amb algunes coses que podem aprendre els professors de matemàtiques dels professors d'educació física.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada