Material manipulable a l'aula de matemàtiques

En la interessant xerrada que comento en l'article anterior, hi ha haver un punt en el que discrepo del plantejament que va fer el conferenciant. Ens va dir que en relació al càlcul el material (manipulatiu) no s'hauria de donar en general. No recordo les paraules exactes, però va ser el símil amb les crosses. En el sentit que no podem donar crosses per caminar als alumnes que ja saben caminar. Em va agradar molt el símil amb el caminar dels nens, perquè jo també sovint penso en aquest aprenentatge a l'hora de repensar l'aprenentatge de les matemàtiques (veure caminar i matemàtiques, per exemple). Agafo la seva idea com a punt de partida de la meva exposició, però em sembla clar que ell no defensava la contrària.

És cert que el material és una ajuda i en aquest sentit el podem veure com unes crosses que ajuden a caminar. Jo penso, però, que el material és més com l'etapa del gateig. És una etapa que permet desplaçar-se als nens que no saben caminar. És caminar de manera fàcil podria dir algú. Fins i tot els teòrics més estrictes arribarien a dir que és caminar fent trampes. Uns pares impacients per veure el seu fill caminar podrien arribar a pensar que té problemes si allarga 'massa' això d'anar de quatre grapes. I en canvi ara, això del gateig està a l'ordre del dia.

Jo penso que el material manipulatiu permet fer un esglaó intermedi en l'aprenentatge.

I potser hi ha nens que no el necessiten perquè són capaços de fer el salt sense manipular. Sense manipular a l'aula ja ho sabem, perquè són molts els nens que aprenen a fer operacions sense haver treballat a l'aula material manipulatiu. Però el que no sabem és si fora de l'aula han manipulat coses tot relacionant-les amb el treball escrit de l'aula. Per això és tant important que els nens parin taula: Som tres, però necessitem dos culleres grans i una petita per en Pere...

Però sí que sabem que hi ha nens que sense aquest esglaó ho tenen més difícil. Per tant, on hi ha dificultat per adquirir el sentit numèric o altres conceptes, no hi ha excusa per no fer servir material manipulatiu. Seguint el símil fins a l'extrem seria semblant a no deixar que un nen es desplaci fins que no ho sàpiga fer caminant dret sobre els dos peus. No vull imaginar un món on fos prohibit deixar gatejar als nens.

Està clar que no hem d'obligar a fer els càlculs usant material si els nens ja els saben fer sense, però ha d'estar disponible. I les coses disponibles estan sobre la taula, no dins d'un armari i a sota d'un feix de papers.



Per exemple, deixar material de fraccions com el de la figura a la vista dels alumnes quan es fan problemes de fraccions i donar-los l'oportunitat de fer-lo servir si tenen dificultat amb el problema pot anar molt bé.

En un problema del tipus: "M'he gastat 1/5 dels diners estalviats en un regal per en Jordi i encara em queden 80€, quants en tenia d'estalviats?" treballar amb material és d'una gran ajuda. És més senzill moure peces de fusta que començar a dibuixar rectangles en un paper en blanc. De la fusta als diagrames en paper, i dels diagrames al càlcul directe. Sí, ja ho sé, hi ha alumnes que no ho necessiten.

I no ens ha de fer cap por que s'hi acostumin. Cap alumne farà servir el material quan no ho necessiti, potser només en un primer moment per comprovar, o per agafar seguretat. Heu vist algun nen que després d'aprendre a caminar i fer-ho amb seguretat, es desplaci a quatre grapes.

No és més habitual veure a les classes de psicomotricitat alumnes que es fan el ''lest'' i quan l'exercici és de gatejar s'aixequen (si no els mira la mestra) per arribar abans?

El material és una ajuda per adquirir determinats conceptes i estem obligats a facilitar-lo quan sigui necessari.

Per un altre dia, deixo pendent el tema de les sabates i l'aprenentatge de la matemàtica.